Per això és lenta, calmada i una mica trista: per adormir algú i també per fer evidents aquests patiments mentre la filla dorm, el poema diu així:
Non, non,
vine, vine son.
Ai la meva filla
sola en l'alta nit,
dimonis jugaven
a ditperadit.
Ai la meva filla,
òrfena de son,
ton paret et cerca
per un raig de sol.
Ton pare et cercava
pel crit de la sang,
es dreçaven totes
les ones del mar.
Ai la meva filla,
soledat del bres.
Colomes volaven
camí del no-res.
Non, non,
vine, vine son.
vine, vine son.
El poema és de Josep Maria Llompart i la música és de l'autor del blog, Joan Deulofeu. Esperem que us agradi!

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada