Fem un dictat!

Amb les següents activitats podreu arribar a escriure i reconèixer les melodies que sentiu, sempre que no siguin excessivament difícils. És un seguit d'activitats que es proposen que reconegueu petites melodies de 8 pulsacions. Comencem!

La primera activitat us proposa que ordeneu els sons de l'escala de Do Major: feu click damunt de la imatge i en la pantalla de les opcions que us apareixera, premeu sobre "notes de l'escala de Do Major".

Per seguir aprenent a fer dictats, com a segona activitat, us volem proposar que reconeixem els ritmes, una de les tres característiques principals de la música, de 4 pulsacions en 4 pulsacions. Endavant! (clickeu la imatge i seguidament a "identificar ritmes (4 pulsacions)")

Amb el tercer pas volem que identifiqueu intervals, és a dir, distàncies entre notes. Dins l'activitat hi trobareu tots els intervals que existeixen. Clickeu damunt la imatge, seguidament a "start", després als intervals que voleu treballar i, per útlim, a "identificar intervals"

Nota: Us recomaneu que aneu incrementant el nombre d'intervals a escoltar a mesura que els aneu dominant, de manera progressiva.

Ja estem a punt d'acabar. Abans d'arribar a fer un dictat de 8 pulsacions, volem que identifiqueu petits fragments de 4 pulsacions. Per accedir-hi, premeu la imatge i, seguidament a "identificar melodies de 4 pulsacions".

Ja hem acabat! Com a cinquena i última activitat, feu el dictat de 8 pulsacions. Amb tot el treball d'identificar ritmes, intervals i petits fragments, esperem que us sigui més senzill que fer-ho directament! (per fer el dictat, clickeu la imatge i a "Dictat de melodies de 8 pulsacions")

Cançó per una filla

Una cançó de bressol trista, que parla del patiment d'un pare sobre la seva filla mentre dorm, dels temors que té.

Per això és lenta, calmada i una mica trista: per adormir algú i també per fer evidents aquests patiments mentre la filla dorm, el poema diu així:

Cançó per a una filla (II)

Non, non,
vine, vine son.

Ai la meva filla
sola en l'alta nit,
dimonis jugaven
a ditperadit.

Ai la meva filla,
òrfena de son,
ton paret et cerca
per un raig de sol.

Ton pare et cercava
pel crit de la sang,
es dreçaven totes
les ones del mar.

Ai la meva filla,
soledat del bres.
Colomes volaven
camí del no-res.

Non, non,
vine, vine son.

El poema és de Josep Maria Llompart i la música és de l'autor del blog, Joan Deulofeu. Esperem que us agradi!

Un testament amb molt de swing!

Una proposta d'acompanyament amb swing per al testament d'Amèlia, una cançó amb molta presència en aquest blog.

L'acompanyament està escrit per orgue hammond (encara que posi piano a la partitura), baix i bateria. A l'mp3 que sentireu, tot està interpretat amb piano i és difícil de distingir la melodia de l'acompanyament pianístic, però amb una mica d'esforç es pot arribar a distingir!

Esperem que us agradi! (us adjuntem la partitura en .jpg i l'audio corresponent)

NOTA: per poder descarregar les partitures, feu click damunt de cada pàgina per ampliar-les i descarregàr-les en una qualitat millor.

Afegim una altra veu!

Cantem a dues veus una cançó que ja us hem proposat des d'aquí!

Com ja heu vist en el post "el testament d'Amèlia", aquesta cançó té múltiples versions i moltes harmonitzacions. Des d'aquest blog n'hem creat una per dues veus que esperem que us agradi!

El Mestre

Aquest arranjament de Miquel Llobet és d'una cançó tradicional anomenada "El Mestre", que no és molt coneguda, però, com heu pogut sentir, és preciosa i parla d'una professió molt important.

Si teniu Spotify, feu click i podreu sentir-ne una versió de la Capella Reial de Catalunya dirigida per Jordi Savall.



En aquest link hi trobareu la lletra sencera en .pdf.

Imatges musicals

La majoria de vegades, els compositors escriuen peces a partir de records, inspiracions a partir de moments viscuts, però no sempre els volen reproduir. Normalment, quan componen volen transmetre sensacions musicals, fan música per fer música, simplement. Però hi ha vegades que els compositors volen explicar històries, volen descriure paisatges, volen fer referència al que han vist o viscut i, com que són músics, es valen d'aquesta art, la música, per expressar-ho.

D'aquesta música que vol explicar històries o paisatges en diem música descriptiva o música programàtica. El primer nom és força evident, vol descriure coses la música, el segon és una mica més complicat, però simplement es refereix a que és música que segueix un programa, ja sigui un quadre, un paisatge o una història escrita.

Aquesta mena de música fa molt temps que existeix, de fet una de les més famoses obres programàtiques és del barroc, del s.XVIII, i parla de les estacions de l'any: Les quatre estacions, obra composada per Antonio Vivaldi, concretament l'any 1725 i, en realitat, no es tracta d'una sola obra, sinó d'un compendi de quatre concerts de tres moviments. Cada un dels concerts parla d'una estació diferent i ens transmet imatges típiques d'aquesta, començant per la primavera i el naixement de les plantes i acabant a l'hivern amb el seu "enterrament" sota la neu.

Posteriorment a Vivaldi, molts altres compositors han escrit música programàtica, però l'estil va tornar a tenir gran importància a partir de finals del s.XIX, quan els autors van voler explicar imatges amb música: així doncs Camille Saint-Saëns va escriure El carnaval dels animals, quan també Richard Strauss va compondre la simfonia alpina, també va ser quan Edvard Grieg va publicar la suite Peer Gynt. Durant aquesta època i fins a l'actualitat s'han escrit moltes més obres programàtiques, però aquestes són unes quantes d'elles que són molt conegudes.

La música descriptiva no és una forma musical concreta, sinó que engloba molts tipus de composició: a partir del s.XIX, sobretot seran poemes simfònics i lieds, cançons i orquestracions que tenen la voluntat d'explicar històries, però també engloba concerts, simfonies, suites, etc. Això sempre dependrà de la voluntat de cada compositor.

Com a il·lustració audiovisual us deixem el primer fragment de la simfonia alpina, anomenat "la nit", on podrem sentir com cau la nit sobre els alps:

Un pollastre amb molt de ritme

"The Chicken"-en català, el pollastre- és un famós estàndard funk, escrit per Pee Wee Ellis, que va popularitzar Jaco Pastorius amb la seva Big Band.

Pastorius és un personatge clau en la història del jazz i la música moderna ja que és qui posa el baix i el contrabaix en la situació de solista trencant així amb la tradició on el baix tansols servia com a acompanyament harmònic de les agrupacions de música moderna.

Així doncs, aquí sentireu i veureu com el baix és un element imprescindible que fa caminar el tema repetint el seu groove (frase musical que va repetint durant tota la peça):

Sentireu, primer de tot, un petit solo de Jaco Pastorius al baix i sense samarreta, seguidament una introducció d'estil soul (una mena de funk més calmat i amb més sentiment) i, quan el baixista comenci a repetir la frase musical que teniu transcrita a sobre, comença relament "the chicken"
(feu click sobre el nom de la peça per redireccionar-vos al youtube i veure i sentir el tema -per qüestions de drets d'autor no es pot penjar la peça a altres llocs)Per acabar, un deixo una altra versió del mateix tema tocada per la Dave Weckl Band, la banda d'un dels millors bateries de la història i del moment, perquè encara és viu!. En aquesta versió desapareix la introducció soul i es canvia l'inici amb el groove del baix elèctric per una introducció feta per la bateria.