El testament d'Amèlia

feu clic sobre la partitura per veure-la en un tamany més gran

"El testament d'Amèlia" és una cançó popular catalana basada en un romanç també popular i realment antiga, però preciosa, segons alguns, perfecta, per nosaltres, molt maca. Aquesta partitura que teniu aquí és una versió només amb la melodia i la lletra, però n'existeixen moltes d'altres. Versions de Frederic Mompou introduides dins d'obres seves per a piano o adaptacions per a guitarra de Miquel Llobet. En el següent vídeo podreu veure-hi la interpretació de l'arranjament fet per Miquel Llobet, en la pista d'àudio, la sentireu interpretada per Frederic Mompou dins la peça "El testament d'Amèlia i la Filadora" de les seves Cançons i Danses per a piano.

També n'existeixen de més modernes, un intèrpret, Ferran Savall, n'ha fet una versió molt recent -el primer clip- i n'existeixen versions per a formacions tradicionals catalanes, com la cobla -segon clip:

La lletra sencera de la cançó us l'adjuntem a continuació, però abans us volem avisar de que potser trobareu versions de la lletra cantades diferent, fins i tot la coneixeu amb diverses variacions sobre la lletra. Això es deu a que al ser una cançó tant antiga i sense un autor conegut, la gent ha anat fent variacions actualitzant la lletra a cada moment.

N'Amèlia està malalta,
la filla del bon rei.
Dames la van a veure,
comtes i noble gent.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

També la seva mare,
com no hi ha més remei.
-Filla, la meva filla
de quin mal vos doleu?

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

-Mare, la meva mare,
prou que vos ho sabeu,
metzines me n'heu dades
que em cremen el cor meu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

-Filla, la meva filla,
d'això us confessareu;
quan sereu combregada
el testament fareu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

-Set castells tinc a França,
tots són al manar meu;
els tres els deixo als pobres,
als pobres i als romeus.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

El quart el deixo als frares,
per caritat a Déu;
i els altres a Don Carles,
Don Carles, germà meu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

-Filla, la meva filla
i a mi, què em deixareu?
-Mare, la meva mare,
a vos, lo marit meu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

-Mare, la meva mare,
a vos, lo marit meu,
que us el tinguen en cambra
tot'hora que el volgueu.

Ai, que el meu cor se'm nua
com un pom de clavells!

Aquesta lletra és la del romanç amb la tornada afegida entre estrofa i estrofa. Com podeu veure, es tracta d'una cançó trista, on una princesa li explica a la seva mare com sap que l'ha enverinada i que s'entén amb el seu marit, per això, com a venjança no li deixa cap herència. Per això, per ser una cançó trista, s'ha de cantar fluixet, trist, amb molt de sentiment.

un músic per molts instruments

Quants instruments podeu apreciar en aquesta imatge? Si la mirem de manera general, en veurem només un, la bateria, en canvi, si ens apropem podrem veure fins a 16 instruments, entre timbals i plats! i tot això és tocat per un sol músic que fa servir tant peus com mans per arribar a abastar totes les possibilitats d'aquest instrument gegant.

De bateries n'hi ha de moltes mides i amb més o menys parts, però bàsicament podem distingir dos tipus d'instruments, la mateixa distinció que fem amb els instruments de percussió de l'orquestra, perquè, de fet, la bateria no és res més que posar a l'abast d'un únic músic la funció de tota la percussió. Per tant, tenim:

• instruments idiòfons: en aquest cas concret, els plats, que són els instruments que quan els piquem vibra el seu cos, és a dir, ells, no una part en concret, sinó tot l'instrument. Del plat podem diferenciar-ne dos parts, la campana i el cos - que es pot picar o amb la punta de la baqueta o amb el llom de la baqueta.
• instruments membranòfons: aquests instruments són, en la bateria, la caixa, el bombo i els timbals, que són els instruments on la part que vibra i, per tant, genera el so és una membrana col·locada als extrems de l'instrument. També és la part on es percudeix l'instrument.

La bateria, com ja hem repetit, té diverses parts que podem distingir en aquest vídeo i en un esquema que ajuden a traduir els noms que se senten al vídeo, que estan en castellà de sud-amèrica, al català:

Així doncs, obtenim un instrument molt vàlid per aconseguir bases rítmiques que s'han utilitzat des de la seva creació a principis de segle en totes les músiques modernes, des de les noves músiques simfòniques fins al jazz, el rock, el blues... Per acabar, un últim video amb un virtuós de la bateria, Buddy Rich, amb la seva big band (proveu de moure les mans i els canells tan ràpid com ell ho fa, i sense perdre la pulsació!):

Entre el jazz i la música clàssica

George Gershwin (1898-1937) és un dels compositors nordamericans més reconeguts internacionalment. Les seves composicions abasten molts estils de música, des de la música simfònica als estàndards de jazz passant per òperes i musicals representats arreu del món en infinitat de versions.

L'any 1916, amb només 18 anys presenta la seva primera composició, un ragtime anomenat "Rialto Ripples". L'any 1924 Gershwin, juntament amb el seu germà escriptor Ira -que escrivia les lletres de les cançons- van introduir-se dins el món dels musicals, col·laborant en el musical "Lady be good". A partir d'aquesta col·laboració començaria la seva carrera d'èxit com a compositor.

L'any 1930, i com a conseqüència d'una formació pianística clàssica, escriuria la seva primera obra per a orquestra simfònica, el seu primer i cèlebre concert per a piano "Rapsody in blue", que a continuació podreu veure i escoltar en una versió interpretada per Leonard Bernstein, un amic de Gershwin que també és un famós pianista, director d'orquestra i compositor:

Com ja s'ha dit a la introducció no només es dedicaria la música simfònica i als musicals, sinó que també es dedicaria a altres gèneres. Va escriure una òpera amb moltes influències del jazz anomenada "Porgy and Bess", una versió del Romeu i Julieta de Shakespeare adaptada als EEUU de principis de segle. També va escriure nombroses cançons que han acabat esdevenint estàndards del jazz, és a dir, temes que s'han interpretat en moltes versions i que són coneguts per la majoria dels músics d'aquest gènere, com ara "Summertime" que, en aquest vídeo, podreu veure interpretat per Ella Fitzgerald, una de les més grans veus del jazz:

Gershwin va morir el 1937, amb 38 anys, durant una operació en la que li havien d'extreure un tumor cerebral.

Innauguració

Benvinguts/des tots/es!

Amb l'obertura del blog comencem un projecte on anirem penjant continguts adreçats a alumnes de 5è i 6è de primària. De moment, una cançó de benvinguda del grup Pink Floyd: welcome to the machine, que us dóna -com a mínim el títol- la benvinguda a la màquina, l'ordinador, tot i que en aquella època eren força utòpics.

Com a peu de pàgina trobareu permanentment tres videos que conformen una extraordinària versió d'un concert per a dos pianos de mozart.